Història

Curs 1997/1998. l’ANY 0

Els inicis de l’Agrupament Escolta i Guia Erol cal buscar-los en el curs 1997/1998. Aquell any va haver-hi un canvi en la direcció del col·legi la Salle Sant Celoni, d’on sorgiria el nou agrupament. Va arribar com a nou director el Gmà. Joan Escalé i Bosch. Aquest, juntament amb una colla de professors i amics va muntar una sèrie de sortides extraescolars a la muntanya: Penyes Altes de Moixeró, Prades… que serien l’embrió del futur grup.

Ruta d’estiu a la Vall de Núria – Carançà.

Curs 1998/1999. NEIX L’EROL.

L’any següent es va fer l’aposta de donar continuitat i més regularitat a aquelles sortides muntant una mena de grup amb l’objectiu d’educar en una sèrie de valors més enllà de l’escola, educar en el lleure. El Gmà Joan va buscar entre els professors els qui serien els principals dirigents del grup, els monitors, on també s’hi van afegir alguns exalumnes i gent que portava altres grups de lleure. Els grans de l’escola, els de 4t d’ESO, juntament amb un grupet de joves exalumnes, serien els premonitors. Aquests premonitors a més a més tindrien petites dinàmiques pròpies (especialment sortides a muntanya) com a un grup més.

Pel nombre de responsables el grup podria abarcar des de les edats de 1r d’EP fins a 4t d’ESO. Aquestes es van agrupar per edats en unitats. I quan es va acabar de pensar tota l’estructura va sorgir el nom. Seria l’Esplai Erol “La Salle”. “Erol” significa “conjunt de bolets” i feia referència a la tradició boletaire de la zona com al fet de que l’esplai va néixer, com els bolets, a la tardor, en ple mes d’octubre. I serien un conjunt de bolets perquè cada unitat tindria el seu propi nom de bolet. Aquestes quedaren distribuïdes de la següent manera: Fredolics: 1r i 2n d’EP; Rossinyols: 3r, 4t i 5è d’EP; Pinetells: 6è d’EP i 1r i 2n d’ESO; Carlets: 3r i 4t d’ESO; Pebrassos: exalumnes i monitors; Gamarussos: “amics” de l’Erol, gent amb qui podíem contar per donar-nos un cop de mà en moments puntuals.

El grup va néixer amb unes característiques pròpies: tenia cinc eixos principals que es volien viure i educar en ells: Amistat, Fe, Natura, País i Servei. A més a més els membres de l’esplai tindrien un fulard de dos colors: el fons de color blau fosc i un ribet separat de l’extrem del fulard de color groc. El perquè d’aquests colors cal buscar-los en els dos colors representatius de la Salle. Quan s’entregava aquest fulard es deia una espècie de lema fent una salutació creuant i superposant el dit gros d’una mà sobre el petit amb els tres centrals rectes: “sempre a punt, tant com puc”.

Les activitats es duien a terme els dissabtes al matí, de 10:30 a 12:30, durant el curs. Es trobaven tots els grups al gimnàs de l’escola i feien una dinàmica conjunta (era una espècie del que més tard vam anomenar “bon dia”). Després es separaven per grups i cada un muntava les seves pròpies dinàmiques. No tenien cap espai definit, si bé en principi podien utilitzar qualsevol racó del col·legi.

A més a més de les activitats del dissabte, que un any més tard començarien a anomenar-se “cau”, cada grup feia amb certa regularitat sortides de cap de setmana, així com també sortides generals de tot l’esplai. Es participava d’activitats de l’escola així com de La Salle en general (Pasqua Jove, Pujada a Peu a Montserrat, Festes de la Salle, campanyes de Proide…). I a l’estiu, normalment l’última setmana de juny, s’organitzaven uns petits campaments en ruta (d’uns cinc dies aproximadament).

Ruta per la Vall d’Aran/ Pallars Sobirà.

Curs 1999/2000. CUIDANT EL RELLEU.

El curs 1999/2000 va servir per consolidar l’oferta de l’esplai tot creant noves activitats i acompanyant el creixement dels pre-monitors que de mica en mica adquirien noves responsabilitats. Aquests passarien a anomenar-se monitors, tot i que el que antigament s’anomenaven monitors passarien a ser caps. Cada any s’anaven incorporant al grup nous caps de fora de l’escola que anaven donant relleu als professors que s’hi havien implicat des d’un bon començament.

Ruta/campament Vallferrera – Pica d’Estats.

Curs 2000/2001. SOM ESCOLTES I GUIES!

Els inicis del curs 2000/2001 van ser claus per definir la línia del grup: es va fer l’aposta, després de que els caps ho aprovessin, d’afiliar-se a Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Així l’Esplai adquiria una personalitat pròpia a nivell legal així com definia millor el seu estil i mètode. No va suposar cap ruptura traumàtica degut a que l’estructura i el caràcter propi del grup s’adaptava perfectament a la línia escolta i guia. Això va suposar un canvi de nom. A partir d’ara l’esplai s’anomenaria Agrupament Escolta i Guia Erol “La Salle”. Les unitats, a més a més, tindrien doble nom: el tradicional i l’oficial escolta.

Un dels fets que va motivar l’afiliació als escoltes va ser les oportunitats que el moviment (MEGSJC) oferia de formació. Els antics monitors (o pre-monitors) que ara ja s’anomevanen caps estaven al llindar de la majoria d’edat, fet que va permetre iniciar la formació reglada de monitor d’activitats del lleure. Una bona colla, doncs, van iniciar el que s’anomena FoCa 1 (Formació de Caps), així com un petit grup va poder iniciar la formació de directors (FoCa d’aprofundiment).

Aquell any va ser el primer en que es van realitzar uns campaments d’estiu de llarga durada (10 dies). Van marxar totes les unitats (menys els més petits) a fer una petita ruta per la Catalunya Nord que acabaria a Bourg Madame, prop de Puigcerdà, on s’establiria el campament i on es sumaria la unitat de Rossinyols. Després de tres anys de rutes de quatre i cinc dies, neixien els primers campaments de llarga durada, un element clau de la nostra proposta educativa, de l’escoltisme i el guiatge.

Els nostres primers Caps d’Agrupament com a tal van ser el Joan Escalé i el Marc Plans, que ja havien estat al capdavant de l’Esplai.

Curs 2001/2002. CAU A LA TARDA. TROBADA DE L’AMISTAT. TENIM CAUS!

En el següent curs, el 2001/2002, ja era ben evident el relleu generacional de caps, on els professors havien perdut protagonisme i els equips de les unitats estaven formats per gent més jove, els antics premonitors i altres caps que van entrar més tard. El projecte complia ja cinc anys, tot i que no l’Erol pròpiament dit. Això, sumat al 90è aniversari del col·legi, va impulsar l’organització del la X Trobada de l’Amistat, una trobada que aglutinaria uns 600 participants dels diferents col·legis de La Salle de Catalunya. En aquesta es van començar a construïr els futurs locals de l’agrupament, anomenats “caus”. La comunitat de germans del col·legi va donar el consentiment i es va encarregar de la despesa econòmica de la construcció, que va ser retornada en part posteriorment. Els locals consistien en uns barracons de fusta amb 5 habitacions, una per a cada unitat (inclosos els caps), una sala de material i uns lavabos.

Una altra cosa que cal destacar en aquest curs és el canvi d’horaris de l’activitat setmanal, els caus. Es va fer l’aposta de passar el cau a la tarda, concretament de 16 a 18:30 hores, tot i els molts dubtes d’aquesta decisió.

Aquest mateix any va sorgir una proposta d’escut d’agrupament: dos quadrats superposats. En primer pla un bolet com a símbol del grup amb l’estrella i el cabiró, símbols de La Salle. En el segon quadrat es deixen veure una sèrie d’elements referents als escoltes: la flor de lis, el trèbol de les guies, la senyera i la creu de Sant Jordi, patró dels escoltes. Tot harmonitzat en tons blaus i groguencs.

Aquest any es va escollir la Nara com a Cap d’Agrupament, que faria equip amb el Gmà. Joan.

Campaments conjunts a Bagà.

Curs 2002/2003. CONSOLIDANT LES BRANQUES GRANS.

El curs 2002/2003 va servir per anar consolidant el mètode així com per anar el·laborant el reglament de règim intern i l’ideari del grup. Degut a l’inici de l’agrupament, on van començar molts caps molt joves, havia costat molt consolidar la dinàmica de la unitat de Pioners i Caravel·les i vetllar per un relleu continuat i adient. Ara ja semblava que això s’estava a punt d’aconseguir, tot i que evidentment seria l’experiència i el treball qui aniria consolidant el mètode de PiCs.

Aquell any, a més, es va decidir provar l’experiència de realitzar campaments separats per unitats, ja que sempre havíem anat junts. Els Fredolics a Can Girona, els Rossinyols al Montseny (càmping les Illes) i els Pinetells i els Carlets, tot i fer rutes lleugerament diferents i en dates diferents, van anar a la zona de Queralbs, Puigmal i Planoles.

Curs 2003/2004. ESTRENEM TRUCS I “TRIPARTIT”. FINS SEMPRE, WALLY.

A l’octubre del 2003 obríem per primera vegada totes les unitats escoltes inaugurant la unitat de Truc, que va decidir anomenar-se també “Pet de llop”, en honor al bolet del mateix nom. A més, per vetllar pel relleu i una bona coordinació de l’agrupament, es va decidir escollir un altre Cap d’Agrupament, en Raül Garcia, fent el primer “tripartit” abans que en comencés la moda. Un dels fets més importants d’aquest curs, però, va tenir lloc als últims dies d’aquests: el Gmà. Joan, fundador i cap d’agrupament de l’Erol, havia de marxar a Premià, on havia estat destinat. Un munt de records i sentiments es van barrejar en aquell moment, on el nostre “pare” d’agrupament deixava definitivament el relleu del seu projecte a tots aquells que ens el vam fer propi.

Campaments de Fredolics a Can Girona. Rossinyols prop de Cardedeu. Pinetells a les Llosses. Carlets megaruta per Catalunya: Tarragona, Queralbs, Montgrony, Les Bulloses- El Carlit, Bagà – Penyes Altes del Moixeró.

Curs 2004/2005. ADÉU, FREDOLICS. TREBALLANT PER SER MÉS EFICAÇOS.

El curs anterior no només s’havia tancat amb la marxa del Joan. La Nara confirmava que deixava el càrrec de Cap d’Agrupament, quedant com a únic cap d’agrupament en Raül. També ens deixava la unitat de Castors, els nostres Fredolics, ja que no teníem un equip suficient per garantir-ne el seu funcionament. Però també van venir coses noves. Venia el Gmà. Àngel, un escolta de cap a peus que des de la figura de consiliari ens faria un bon assessorament. Com que en Raül es quedava sol al davant, calia, ara més que mai, potenciar l’Equip d’Agrupament. Es van redefinir els càrrecs optimitzant els nostres recursos humans, impulsant la figura de responsable pedagògic, que encara no ens havia funcionat. Es van reduir el nombre de Consells fent-los més eficaços i decisius, amb major repartiment de feines en comissions. A més, en Roger, amb ajuda d’en Xavi, van tirar endavant la nostra primera web: www.aegerol.org.

Un altre front va ser integrar encara més els pares i mares a la vida de l’agrupament, creant, sota la coordinació de la Nara, el nostre Equip de Pares, les Sabateres. Déu n’hi do com es van engrescar!

Finalment vam realitzar uns grans campaments conjunts a Andorra, per fomentar l’esperit d’unió i d’agrupament entre tots els membres de l’Erol. Inoblidables, encara ens enrecordem del fred! (jejeje)

Curs 2005/2006.PROJECTE GUATEMALA. A REVEURE, DAVID!

Aquest curs començava amb l’estrena d’un nou Cap d’Agrupament que faria equip amb en Raül, malgrat durant molts anys ja havia estat estirant de l’agrupament: el Gmà. David. Aquest curs va estar marcat, d’entre moltes altres coses, pel projecte d’estiu que un grup de caps, l’Àngel, la Sònia, en David i en Raül, durien a terme a Guatemala amb altres persones de Reus i Tarragona. L’Agrupament va estar recolzant el projecte i col·laborant en totes les iniciatives per recollir fons per al projecte de PROIDE: venda de samarretes, loteria, encesa solidària, botiga de comerç just… Evidentment, un Equip de Pares cada dia més actiu ens va recolzar moltíssim. I de nou, entre els diversos comiats, un de ben singular per tots nosaltres: en David havia estat destinat a la comunitat de la Seu d’Urgell i ens deixava un munt de bones estones, d’aprenentatges i de cançons. Els campaments d’estiu van ser a Queralbs. Els Carlets van fer una ruta des de Prada de Conflent fins Queralbs, passant pel Canigó o el Bastiments. Els Pinetells van fer la ruta de la vall de Carançà per baixar a Queralbs per la vall de Núria. I els Rossinyols van pujar cap a Núria amb la intenció de fer el Puigmal. Finalment, fita històrica de l’agrupament: totes les unitats conjuntament coronàvem els 2913 metres del Puigmal.

Curs 2006/2007. Preparant el desè.

I ja arribem al curs actual, on tenim la sort d’incorporar el Xavi de Cap d’Agrupament i tenir quatre nous caps en els nostres equips: tres pre-caps provinents de trucs, en Josep, l’Anna i la Laura, i un cap ben nou: l’Albert. Enguany la unitat de truc té per nom “trompeta de la mort”; tot i que el nom és una mica fúnebre, segur que faran del cau un lloc ple de vida. Som aquí un curs més amb totes les ganes de continuar treballant per fer del cau un lloc de vivències, d’aventura, de creixement personal i, perquè no, de transformació social. Un cau on tots, pares i mares, nois i noies, caps i amics de l’Erol continuem formant una gran família agermanada amb La Salle i el moviment escolta i guia. Un grup de gent amb ganes de fer servei, de viure a la natura, de trobar aquells elements de la fe que ens ajuden a créixer com a persones, de fer país i de fer pinya tots junts sota el símbol de l’amistat. Ei, els 10 anys ja s’acosten! Alguna suggerència?

Deixa un comentari